Digues-li estiu, digues-li mandra, però ja em torno a posar les piles per explicar les meves (nostres) vivències muntanyenques.
Ha estat un estiu ple d’emocions i il•lusions amb un resultat de 26 a 15, bon partit!!. Amb una primera part força bona i una segona esplèndida ja que a més ens hem tret la gran ESPINA. Va!! Deixo de divagar i us ho explico.
La primera part comença a la revetlla de Sant Joan al parc natural d’Ordesa Montperdut. Hi vam anar en Mia, en Miki i jo, val a dir com a excusa, que la climatologia no va acompanyar gaire, però tot i això el resultat va ser força bo. En total vàrem aconseguir pujar-ne 9 dels 19 tresmils previstos.
La primera jornada, uns núvols amb molt mala pinta fan que a mig dia decidim baixar cap al ref. de Goriz, on arribem gràcies al GPS en mig d’una bona calamarsada.
El resum: 4 de 9 “sense folre ni manilles”. Pitó SW del cilindre (3194mt), Cilindre de Marboré (3328mt), Mont perdut (3355mt) i Punta de les escales (3027mt).
La segona jornada s’aixeca en mig d’una bona tempesta la qual ens permet esmorzar amb tota la tranquil•litat del món . A la primera ullada de sol, ens equipem i sortim cap amunt. L’objectiu de la jornada era pujar 7 cims més abans d’arribar al ref. de Sarradets on teníem previst passar la nit. Pel camí decidim, degut a la inestabilitat del temps, no fer la cresta que separa l’esquena de Marboré del pic de Marboré passant pels pics de la Cascada, doncs la roca estava molt molla degut a la tempesta. Decidit això només ens faltava pujar la Torre de Marboré (3009mt) i el Casco (3006mt) els quals ens venien de camí cap al refugi. Fets aquets cims i arribant a la bretxa de Roland, decidim que com que anem sobrats de temps i el dia s’aguanta ens podem regalar un anar i tornar fins al Taillon (3144mt) i feina feta per l’endemà.
El matí de la tercera jornada es desperta esplèndid sota el somriure de la bretxa de Roland. Així que esmorzem, ens posem els grampons i sortim del ref. de Sarradets preparats per travessar aquesta gran boca en direcció cap els Gabietos, ara sabem que és millor anar-hi via Taillon, que no fer el flanqueig que l’envolta per la seva cara SW, ja que aquest és molt llarg i exposat si les condicions de la neu no són gaire bones. Arribats al coll que els separa del Taillon, enfilem amunt i amb un plis-plas ja els tenim al calaix. Primer el Gabieto OR. (3031mt) i per l’aresta s’arriba sense dificultat al Gabieto OCC.(3034mt). Ara ja només queda una llarga però maquíssima baixada que passant per els plans de Salarons i las clavijas de Salarons ens porta fins l’aparcament d’Ordesa.
La mitja part del partit és al pic de Punta Alta a la vall de Boí els dies 21/ 22 d’agost. Aquest cim de 3014mts. és un d’aquells tresmils impossibles d’encadenar amb cap altre tresmil en una sola jornada sense haver de patir, per tant ens el guardàvem per un “pim-pam”.
Aquest cop només anem en Miki i jo, el plantejament: el divendres anar a dormir en tenda als estanys de Comalesbienes, atacar el cim ben d’hora, baixar per l’estany de la Roca, prendre una clara al ref.Ventosa Calvell i ser a casa a mitja tarda del dissabte. DIT I FET!!
Les quatre hores de cotxe des de Vic fins el pantà de Cavallers, no perdonen, i desprès de prop de 3 hores de forta pujada i moltes pedres parem tenda a les 10 de la nit. Al matí ens aixequem sense presses ja que el cim és a tocar, només 1:30hr tardem a posar peu al pic de Punta Alta, pugem primer al pic de Comalesbienes (2993mts) i per acabar resseguim la cresta que ens hi separa del apreciat cim.
La segona part comença a la Vallferrera. Objectiu: treure la santa espina i si la climatologia ens deixa, pujar la resta de tresmils que ens fan falta per acabar aquest sector.
Aquest cop anem en Beni, en Miki i jo. El divendres 25-09 parem tenda a l’estany d’Estats (com sempre arribem de nit) sopar i dormir que a l’endemà ens espera una bona tongada i s’ha de matinar.
A les 6 del matí ja tenim les motxilles a sobre i caminant. Hi ha una mica de boira i amb la llum del frontal intentem no perdre el camí, (impossible), quan el retrobem ja sóm al peu de la tartera que baixa del coll de Sotllo, tirem amunt i arribem al coll de clar, perfecte!! Sense miraments afrontem la cresta que ens porta directes al que seria el primer cim del dia, el Pic Verdaguer (3131mts) i d’aquí a la Pica d’Estats. 3143mts d’il•lusions. Per fi!! ja està!! Sóm al sostre d’aquest país tant petit i ja ens hem tret l’espina que feia temps que teníem clavada. Deixem córrer les emocions durant una bona estona gaudint del moment, abraçades amb els companys , les fotos de rigor i més abraçades. Després del ritual agafem els “trastos” i continuem que encara ens queda molta feina. Ara és el torn de la Punta Gabarró (3115mts), a la qual arribem continuant la cresta (aèria), des d’aquest punt ens és impossible fer un flanqueig per anar fins al coll de Riufred, així que hem de recular altre cop per la cresta i tornar a passar per la Pica (més fotos) i baixar al coll des d’aquesta. Arribem al coll de Riufred i continuem ara cap al cim del Montcalm (3077mts), ja en tenim un altre!! I ara li toca el torn al que seria l’últim de la jornada, el Pic de Sotllo (3072mts). Per arribar-hi, s’ha de baixar fins l’estany gelat de Riufret, passar per sota del coll de Sotllo i enfilar cap amunt per un terreny bastant descompost on les cames ja comencen a fer figa. Ha valgut la pena, la visió des del Pic de Sotllo del conjunt Pica d’Estats- Montcalm és impressionant, pero ara toca el que toca, baixar cap l’estany d’Estats on tenim una ampolla de cava submergida esperant-nos per la celebració.
