dissabte, 4 de juliol del 2009

Agulles de Travessany

Tot mirant el catàleg de tresmils, ens adonem que si volem fer-los tots, ens farà falta quelcom més que il•lusió. Per pujar als cims principals no veiem cap problema, el problema comença quan veiem que tot està ple d’agulles, agulletes i crestes que tècnicament se’ns escapen de les mans. Així doncs decidim que ens hem de preparar tècnicament. Trobar algun curs que ens anés a tots bé era molt difícil i ja quan ens fèiem pagues de no trobar res, va sortir “la gran oportunitat” mestre de luxe i uns alumnes més que motivats. Així vaig conèixer en Pep Fuster, gran escalador apassionat per les parets i les muntanyes i amb el qual no vam trigar gaire a posant-se d’acord, ara això si, havia de ser entre setmana, per part d’en Mia i jo, cap problema, ja ens ho muntaríem a la feina, la llàstima va ser en Miki, que entre setmana li era del tot impossible, però vam quedar que ja miraríem d’intentar ensenyar-li tot el que aprenguéssim.

Ti, ti, ti,tiii. Les 6 del matí, m’aixeco d’un bot del llit, hem faig l’esmorzar, acabo de preparar la motxilla i.
- Bon dia Eva!!. Saludo a la meva dona tot fent-li un peto.
- Bon dia, No cridis que despertaràs als nens. Hem diu.
L’Eva s’acaba de llevar per anar a la feina i un cop més haig d’agrair a la seva mare el fet que hagi vingut a fer-se càrrec dels nens i portar-los a escola.
- Que, estàs nerviós?. Hem demana.
- Una mica. Li contesto.
La veritat és que dintre meu hi ha un neguit que m’acompanya tot el camí fins arribar a peu de paret. Som a Vilanova de Meià, lloc que pels amants de l’escalada es tot un paradís, parets i més parets d’un granit fantàstic i amb vies de diverses dificultats.
Doncs au!! Aquí en Pep ens ensenya els quatre nusos bàsics i ja hi som penjats a la paret.
- Fia-te’n dels peus de gat. Diu en Pep.
- Val, val!!. Li contesto.
Però el meu cap no acaba d’assimilar que allò que porto als peus s’arrapi prou per poder-me enfilar. En aquells moments es troben a faltar les vuit potes de les aranyes. Per si algú no s’ha posat mai uns peus de gat (com era el meu cas) us diré que el millor que tenen, és el moment que te’ls treus, els peus experimenten una sensació de llibertat molt, molt agradable i si a més a més els pots refrescar en algun rierol...
Primera feina feta!! baixada cap el aparcament, macarrons a la carmanyola i carretera cap el ref. Ventosa i Calvell on diu en Pep que farem les Agulles de Travessany.
Deixem el cotxe al estany o pantà de Cavallers, agafem les motxilles i cap amunt, unes dues hores de pujada fins al refugi carregats com mai (com pesen les cordes quan fa estona que les portes). Jo no havia sentit mai a parlar d’aquestes agulles i una mica abans d’arribar al refugi apareixen imponents sobre d’aquest mateix . Colloons !! és el primer que em vé al cap, no, no, si en Pep ho diu, endavant!!


El ventosa Calvell amb les agulles a sobre.








El refugi està en un lloc privilegiat, envoltat d’estanys i a més hi ha 4 tresmils units per magnífiques crestes, el que vol dir que haurem de tornar més endavant ( avui, aixó no toca ). Sopar de duro al refugi i a dormir, que demà ens espera una trescada.


De dreta a esquerra
En Pep, en Mia i Jo.








Des del refugi, bones vistes
en un entorn molt salvatge.
Al fons els BESIBERRIS.





Bon dia!! Avui el que toca és el que tenim al davant, som al peu de la 1era. agulla, en Pep, en Mia i jo i mentre ens equipem en Pep ens diu que ell farà de primer tota l’estona perquè hi ha molta feina i si no trigaríem molt.



A punt per començar.







- ai, ai, ui, ui. Sento com renega en Mia que acaba de posar-se els peus de gat..
- Doncs que no ens passi res amb l’estona que els hem de dur. Li dic
- Reunió!!. Crida en Pep des de dalt
En un moment en Pep ja es dalt del primer llarg i ja estira de la corda.
Com ho ha fet per enfilar-se tant ràpid?. Des de baix sembla fàcil però quan hi ets....
Poc a poc anem passant agulles i a mesura que anem avançant ens trobem més segurs amb els peus de gat.


En Pep a la reunió.






Puja.











Ho heu vist? Doncs au! ara vosaltres.






I baixa.














Fins a la 3era. agulla, bé!, passos de IIIº i algun curt de IVº, és a la 4arta agulla on es complica una mica més, IV+ i fins i tot diu en Pep que hi ha algun de Vº, la qüestió és que els superem com podem (vaja “subidón” d’adrenalina) i ja només ens queda una fina cresta amb desploms a banda i banda fins arribar a la 5ena. i última agulla. Un cop superada fem l’últim ràpel fins al coll on a la fi podem alliberar els "PEUS del GAT", en total unes 6 hores de roca i ais, ais, uis, uis...però amb la sensació d’haver viscut una gran experiència en un entorn inoblidable.

Aquí us deixo un link on podeu trobar la ressenya complerta de les agulles.

http://www.oscaraleman.com/pdf/articlesiressenyes/CRESTA%20DE%20LES%20AGULLES%20DE%20TRAVESSANY.pdf











L'aresta final.
"verticalitat"






Fent l'últim rapel de la 5º agulla.