dilluns, 20 d’agost del 2012

VIGNEMALE O PIQUE LONGUE


Hola família.
El passat divendres 10 d’agost  en Miquel i jo un cop més, orientem el volant cap el Pirineu. Avui toca la vessant francesa i l’objectiu, el cim més alt del Pirineu francès : El Vignemale o Pique Longe i si anem bé,  encadenar quatre pics més: El Pic du  Clot de la Hount, el  Cerbillona, el Pic Central i el Montferrat. El projecte és ambiciós però la moral és alta i esperem que sant meteo ens acompanyi.
Ara tu, ara jo i en  8 hores i mitja de runrún amb parades a berenar i sopar incloses (doncs no s’han de perdre les bones costums)  ens plantem a la Barrage d’Ossue al peu del massís del Vignemale i molt a prop del famós Circ de Gavarnie.


Aturada a sopar

I a fer una mica d'esport


Muntant en bicicleta

 Amb un plis-plas tenim l’habitació feta, els llits preparats i comença la ronda de negociacions, finalment decidim posar Jack el despertador a les 4:30.
Tinoninoninotinoninotinoniiiiii.
 Avui no toca fer el ronso dins del sac, la jornada es preveu molt llarga i ens posem les piles. Després del típic i autòmat ritual a les 5:30 els nostres peus inconscientment ja cerquen el camí, la resta del cos, poc a poc anirà prenent consciencia .
- Però on van aquets bojos a aquestes hores?
-Apa!! Ja m’han tornat a penjar aquella mena de bossa plena de nanses i butxaques a l’esquena.
I les primeres gotes de suor faran despertar el cervell que pas a pas anirà agafant el comandament i ens guiarà per corriols, geleres, rocs, arestes i pedrisses la resta de la jornada.

La llum, comença a inundar-ho tot
Ordesa. teló de fons.

I per davant, començem a veure els objectius
 
Arribant a l'inici de la gelera sota la mirada del Monferrat
 Amb aquestes reflexions i prop de dues hores, arriben a l’alçada de les coves de Bellevue situades al peu de la gelera. Aquí coneixem en Raimón i la Monica, una parella de Vilafranca que han passat la nit a les coves i que fan les primeres passes cap el Vignemale, després del bon dia, bon dia i una curta conversa, ens diem un fins ara que ja ens anirem trobant.
Arribem a la gelera i és hora de calçar-se el grampons i aprofitar la parada per fer-nos una petita posta a punt (aigua, suc, galetes, etc) i geure una estona a gaudir del paisatge.


Amb precaució, fem les primeres passes per la gelera . Aquesta està plena d’esquerdes i forats  (capaços d’engolir-te en un moment de badada) però en aquesta època estan molt marcades i a la vista, així que agafem confiança i en un moment ens plantem sota la paret del Vignemale.
Els de Vilafranca, que ens anaven trepitjant les botes, finalment ens atrapen poc abans d’arribar a la base de la paret,  amb animada conversa els hi comentem els plans de la jornada i els hi agrada tant que s’apunten al carro.



Primeres passes per la gelera

Paissatge llunar



nyam, nyam

Ja tenim el Vignemale a una pedrada


Per darrere, la parella de Vilafranca
Comencem la pujada amb els nous companys de cordada, son uns 200mts de grimpada molt fàcil que superem bastant ràpid i de seguida arribem al punt més elevat d’aquest massís, la Pique Longue o Vignemale amb 3298mts. Abraçades i fotos per celebrar i deixar constància del fet, i ens prenem uns instant per regalar-nos unes vistes espectaculars (ens ho hem guanyat).
Cim del Vignemale



Il·lusionadament.................

La salvatge cara nord del Vignemale

Algunes vistes des del cim
 Per arribar al pròxim objectiu, el Pic de Clot de la Hount amb 3289mts, primer haurem de superar una curta cresta amb algun pas delicat en especial la 2ªagulla, passada aquesta, és “ bufar i fer ampolles” i ens plantem a dalt molt ràpidament.
"Camí" cap el pròxim objectiu

Aresta que uneix el Clot de la Hount i el Vignemale

Cim del pic de Clot de la Hount
 Ja tenim el 2on del dia!!! Fotos i cap a baix a cercar el coll de Cerbillona.
Baixada cap el coll de Cerbillona amb en Raimón i la Mònica obrint camí

Panoràmica des de la baixada cap el coll de Cerbillona

Arribem al coll just a l’hora que els de Castelló, un parell de nois que hem conegut al cim del Vignemale i que han baixat fins a la gelera per tornar a remuntar fins el coll de Cerbillona. Hola, hola. Que tal? I uns altres que s’apunten al carro.
Amb la nova cordada de 6 components ens dirigim cap al 3er del dia, el  Cerbillona amb 3247mts. Tot aquest tram és molt ràpid i amb qüestió de poca estona ens plantem al cim del Cerbillona, baixem fins al coll de Lady Lister i pugem al 4art del dia, el Pico Central de 3235mts.
Cim del Cerbillona
Ummmmmm......


Vessant espanyola (vall del riu Ara) des de el Pic Central

Vessant francesa (gave d'ossoue) des de el Pic Central

Cim del Pic Central


Panoràmica des de el Pic Central

Aquí ens prenem una estona a observar i sospesar el que ens queda fins arribar al que serà l’últim pic del dia, el Montferrat  3219mts. Per arribar-hi, haurem de passar la famosa “Marmolera”, un pas que més que difícil, és molt aeri i amb molta, molta, molta timba. Adrenalina a “tope” i cap a l’últim.
Som-hi

Funambulisme

Mirant enrere

Detall de la timba
Ja hi som!!  Amb la concentració que dúiem travessant l’aresta, pràcticament no ens hem adonat fins que no hem sigut al propi cim.
Ara si, avui si, hem complert tots els objectius que ens havíem plantejat i tenim una sensació molt bona (fregant l’eufòria), i així ho demostrem tots, amb moltes abraçades i felicitacions.
Arribant al Monferrat

Cim del Monferrat

Foto d'equip (Miquel-Castelló1-Jo-Raimón-Mònica-Castelló2) al cim del Monferrat
Amb la foto d’equip a la càmera i un total de 5 tresmils més a la butxaca, ha arribat l’hora de baixar d’aquestes muntanyes i anar a cercar l’aperitiu que ens espera al cotxe. Que avui ens l’hem guanyat!!




L'aigua, cercant el fons de la vall ens  acompaya, tot desfent el camí 

 

Giro el cap, una última mirada enrere i penso en el que  avui m’han regalat aquestes muntanyes: Tantes i tantes  sensacions i moltes il·lusions.









diumenge, 5 d’agost del 2012

ACAMPADA DALT DEL MATAGALLS

Hola a tots, en aquesta ocasió, som nosaltres : L'Albert i l'Eloi els que hem decidit portar al pare d'excursió. Be, el portem per que a ell li fa gràcia, sap portar cotxe, sap muntar la tenda...........
La idea es anar a acampar (dormir) dalt del Matagalls a celebrar el 10º aniversari de l'Eloi aprofitant a mes la lluna plena.
Sortim de VIC als volts de les 6 de la tarda per anar fins a Collformic (punt de partida d'aquesta excursió). Un cop arribem, ens posem les botes, agafem le motxilles i cap amunt.

Collformic, equipats i a punt per començar.


Desprès d'un petit bosquet d'alcines hi arribem als primers plans.

Cap al collet de les barraques (haurem de parar que el pare cada cop es mes enrrera).

Aprofitem per descansar mentres esperem al pare.


Collet i Turó de le barraques amb l'antic pou de glaç.

Tornem a rependre la marxa i ara toca pujar el Turó gros de Santandreu.

Vistes al Sot de la Fagetona.

Al collet de l'Estanyol tornem a fer una parada tècnica.


Ja quasi som a dalt.



Arribem just a dalt per veure com les ombres del Matagalls banyen les Agudes i el Turó de l'home.


Oeeee, oe, oe, oeee..Ja hi som tots!!!!


Ara toca sopar que ja tenim gana.

I desprès a veure la tele.

Pantalla panoràmica de milions de polzades.



Apa!! ja tenim la nostra caseta muntada.

Finalment, hem baixat uns metres fins un petit collet mes comode per plantar-hi la tenda.

Be, doncs ara ja toca anar a dormir.

 




Els primers rajos de sol ens posen les piles.









 Hem dormit genial !! Només algun xai amb el seu dring dring pasturand amb el clar de lluna, ens ha tret momentaneament del nostre somni.


Recollim el "txiringuitu"

I començem a desfer el camí de pujada, a la recerca d'un bon esmorzar.


Aquets tres ens fan companya tot el camí.


Apa!! i amb un plis-plas ja hi som de nou a Collformic.

Restaurant de Collformic. Tancat per vacances??. Quina ganaaaa...Així que agafem el cotxe i anem fins al poble de Seva a on entre queixelada i queixelada d'entrepà de pernil, celebrem l'aniversari de l'Eloi i aquesta magnífica excursió. APA SIAU.