Pic d'Alba

Pico de Alba  (22-09-2012).

Ara ja fa dies, mesos… que vam anar amb en Miquel a pujar el Pic d’Alba. Recordo això si, que vàrem arribar bastant tard als Banys de Benasc i que feia una nit molt maca (serena i estrellada) d’aquelles que et fan gaudir d’una bona vetllada muntanyera. Entrepà de no se que, cerveseta per tirar-lo avall i cap a dormir acaronats per la llum de la lluna que es filtrava per les finestres de la furgo.

No ens en vàrem donar ni compte, que ja tornàvem a ser en peus amb la motxilla a l’esquena i els frontals il·luminant les nostres passes . Tot i els GPS ens acabem passant de llarg les marques que ens indiquen el bon camí, així que en varies ocasions em de recular per tornar a recuperar el camí. D’aquesta manera, passa a passa la llum del dia ens atrapa arribant als estanys d’Alba (2260mts), els voregem per l’esquerra (en el sentit de la marxa) i comencem a pujar de debò, hi ha algun pas, que hem de fer servir les mans, la resta es pot anar fent amb les mans a la butxaca.

Estany d'Alba

Anem guanyant alçada

Roc'n Roc

S’ha de dir, que va ser un d’aquells dies, en els quals no vas gaire be, ni física, ni emocionalment, o sigui que si en Miquel m’hagués dit d’anar a esmorzar a Benasc en comptes de pujar al cim, crec que no l’hi hauria posat cap pega.

Cresta dels 15 gendarmes

Desprès de l’última pujadeta tarterosa se surt a plena cresta, on un tram molt curt i bastant aeri et deixa d’alt del bonic cim del Pic d’Alba (3107mts), que per la seva situació ( el primer cim mes al occident de les Maladetas) te unes vistes fantàstiques .

Arribant al cim

Gaudint del paisatge

Vistes Cap a les Maladetes

En Miquel tambè gaudeix ( d'una altra manera,Jejej)

I ara toca baixar

L'estany d'Alba a la tornada (amb la llum del sol, es veu d'una altra manera)

Ja som a baix!! Doncs ja em fet el cim.

Tot i no estar al 100%, acabo gaudint com sempre il·lusionat d’aquest paisatge de roques, cel i valls.